Hi havia una nina que es nomia Maria i volia fer una marat
d ó e contes. Però no tenia ni lloc, ni contes. Així els seus amics
Pep, Tomeu i Antònia no sabien que havien de fer per ajudar-la .
Cada dissabte a les 17:00h anaven a casa de na Maria però no
Se’ls ocorria cap solució. Però un dia es varen posar d’ acord, en Pep i en Tomeu anirien a cercar els contes a la llibreria dels veïnat de n’ Antònia. Na maria i n ’Antònia passarien per Can Torró (la biblioteca municipal del poble) a demanar si el 15 de gener de les 15:15 fins les 20:00 h
els deixaven fer la marató.
-El 15 de gener me pareix molt bé!- va dir la Joana la bibliotecaria.
-Moltes gràcies!-varen dir la Maria i n ’ Antònia.
Després es varen reunir i a tots els va anar molt bé.
El dematí varen fer les cartes i les varen repartir .
També varen fer els cartells i els varen repartir.
També varen fer fotocopies per les escoles, per les llibreries, pels restaurants...
El dia 15 de gener el dematí tots estaven molt nerviosos. desprès de dinar a Can Torró.
-Ha vengut molta de gent –va dir en Tomeu
-Es veritat, estic molt nerviosa -va dir n’ Antònia.
-No pasa res tot sortirà be- va dir na Maria
A les 20:00 h la gent se ‘ n va anar molt contenta perquè els havia agradat molt i tots xerraven d ’ ella.
d ó e contes. Però no tenia ni lloc, ni contes. Així els seus amics
Pep, Tomeu i Antònia no sabien que havien de fer per ajudar-la .
Cada dissabte a les 17:00h anaven a casa de na Maria però no
Se’ls ocorria cap solució. Però un dia es varen posar d’ acord, en Pep i en Tomeu anirien a cercar els contes a la llibreria dels veïnat de n’ Antònia. Na maria i n ’Antònia passarien per Can Torró (la biblioteca municipal del poble) a demanar si el 15 de gener de les 15:15 fins les 20:00 h
els deixaven fer la marató.
-El 15 de gener me pareix molt bé!- va dir la Joana la bibliotecaria.
-Moltes gràcies!-varen dir la Maria i n ’ Antònia.
Després es varen reunir i a tots els va anar molt bé.
El dematí varen fer les cartes i les varen repartir .
També varen fer els cartells i els varen repartir.
També varen fer fotocopies per les escoles, per les llibreries, pels restaurants...
El dia 15 de gener el dematí tots estaven molt nerviosos. desprès de dinar a Can Torró.
-Ha vengut molta de gent –va dir en Tomeu
-Es veritat, estic molt nerviosa -va dir n’ Antònia.
-No pasa res tot sortirà be- va dir na Maria
A les 20:00 h la gent se ‘ n va anar molt contenta perquè els havia agradat molt i tots xerraven d ’ ella.
